viu!

viu!
El canvi és possible!

dimarts, 20 de juliol de 2010

PUNT DE VISTA

Trobo a faltar blocs més personals en aquesta comunitat on he anat a parar. Gent que expliqui experiències del seu dia a dia o formes de pensar, convencionals o no. Aquí tot és massa políticament correcta. La gent no es deixa anar! Veig moltes persones que s’amaguen darrera la poesia o s’expressen només a través d’ella. Trobo a falta espontaneïtat i realitat. Sobra seny i falta rauxa! No existeix un món així, tan oníric, on tot el que diu l’altre és reafirmat per la resta dels lectors. No he llegit encara ni una sola crítica als vostres blocs, a tothom li sembla bé el que escriviu, el que expresseu. Fins i tot quan ho feu a través de jocs de paraules impossibles! Jo, la majoria de vegades no hi entenc res de res. Però es clar, potser jo no estic a l’alçada :)

Ep, això només és un punt de vista.

5 comentaris:

  1. Els camins de l'expressió són infinits... Cadascú s'expressa com vol, com sap o com pot...Jo que per exemple, quan escric i ho faig en forma de poema, els sentiments són instantanis... I no m'amago de res, sempre hi ha la metàfora... Però tot i així entenc el què vols dir. De tota manera és com quan entres en un blog de fotografia, ja saps que s'hi parlarà de fotografia, i si és de pintura...
    No se si m'explico.

    Una abraçada des del mar.
    onatge

    ResponElimina
  2. Hola Lua, tot el matí que penso en el què dius... Al teu blog també li hauries pogut posar El Bloc de la Rauxa, o Blog del mal Rotllo... No, parlant seriosament, quan llegeixo un poema que m'agrada, ho dic, no veig perquè m'hauria de callar... Em sembla que és la segona vegada que parles que no saps si estaràs l'alçada, ja t'ho vaig dir, estar a la meva alçada no et costarà gens... De tota manera a la xarxa hi ha blogs per a tots els gustos, mira jo estic de seguidor en dos, que quan sapiga com, m'hi esborraré, el poc temps que tinc -i els que em coneixen ho saben- no el faig servir per fer la guitza a ningú, i si cada vegada que dic alguna cosa ha de ser motiu de polèmica, què vols que et digui, no és el meu estil. Dius: no existeix un món així... Pensa que existeix un món per a cada persona, o com a mínim, una manera de veure el món i sentir la vida... Bé, prou, que ni que sigui de bon rotllo, ja m'he fet pesat.

    Una abraçada des del mar.
    onatge

    ResponElimina
  3. Ja saps que estic d'acord amb tú sobre el tema d'aquest post, costa trobar gent que escrigui des d'ell mateix i no des del seu personatge...

    ResponElimina
  4. Ei Onatge, no era la meva intenció ofendre a ningú. Només opinava sobre el tipus de bloc que m'agrada llegir i entenc la indirecta: "si no t'agrada aquesta "comunitat" (Lua torrecollons), busca-te'n una altre!" però no anava per aquí, no volia fer pujar la mosca al nas a ningú. El que m'ha agradat, però, del que m'has dit, és que admetis que vas estar tot el matí pensant en el que havia escrit. M'agrada aquesta actitut crítica, les reflexions i que cadascú digui la seva des del bon rotllo, i si me l'han d'engaltar, me l'engalten i no passa res! bé, no sé si t'he convençut...i per cert, jo durant molt temps també vaig escriure poesia. Ja en publicaré alguna, a veure que et sembla.

    Maria, potser la gent s'identifica tant amb el personatge, que a través d'ell son més autèntics que ningú.

    ResponElimina
  5. Benvolguda Lua, no m’has ofès ni en cap moment he considerat que volguessis ofendre, totes les opinions són lliure, només faltaria. El que passa en aquest mitjà és que quan algú escriu no veus la cara que posa, pel que f a mi quasi sempre somric per sota el nas, i en tot cas intento posar-hi una espurna d’ironia constructiva –que no sé si existeix...-. Tampoc en cap moment he volgut dir que si no t’agrada ja saps on hi ha la porta, jo no sóc ningú per dir això a ningú, i encara menys a tu. I pel que fa al que dius tu i la Maria que escrivim des del nostre personatge..., jo només puc parlar per mi, i dir que de personatge no en tinc, no tinc lectors al darrer que em pressioni ni cap editorial, quan escric surt i neix des de la meva profunditat per bé i per mal. Escriure és un acte de solitud, he d’estar sol a mi, i de vegades em sobra fins i tot el “mi”. I tot el que escric és sincer, jo mateix no em podria enganyar, si està bé o no, m’és ben igual. El que compta és la serenitat o no que he gaudit mentre escrivia... I tot des del BON rotllo...

    Una abraçada des del far amb bon rotllo.
    onatge

    ResponElimina